Eliseu Climent: “La independència és el camí, però el camí és enormement complicat”

Com a part de la formalització de l’acord de col·laboració entre Identitat.cat i Acció Cultural del País Valencià, alguns membres de la nostra associació ens vam reunir amb l’Eliseu Climent, president de l’ACPV, per tal de mantenir una entrevista en la qual ens expliqués amb deteniment l’actual situació de la seva entitat així com la feina que des de ja fa més de 40 anys estan portant a terme per a defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes al País Valencià.

A tall personal, volem agrair tant a l’Eliseu com a la gent de l’ACPV la seva amabilitat i la seva plena disponibilitat per a poder-nos trobar i mantenir la conversa que a continuació us desgranem:

ENT: Quina és la situació de la multa que la Generalitat Valenciana va imposar a l’ACPV?

EC: Bàsicament, que encara l’estem pagant. Sinó, senzillament, t’embarguen. Ja hem abonat prop d’uns 460.000 €. De fet, la data límit per a realitzar el pagament era el 20 de març d’enguany. Com que no disposàvem dels diners per a poder-ho fer, automàticament, sobre els 600.000 € de la multa inicial se’ns va aplicar un recàrrec del 20% al qual se li ha d’afegir els interessos corresponents al temps que continua transcorrent… en total, parlem d’una xifra molt propera als 900.000 €.

ENT: I com s’ho fan per què no els embarguin?

EC: Apliquem l’estratègia de Sherezade, de Les Mil i Una Nits. És a dir, mica en mica -cada 20 dies- anem abonant una part del recàrrec i així, d’una banda, provem la nostra voluntat de pagar davant de la Generalitat i, de l’altra, ens anem donant temps per a poder continuar recaptant uns diners que ara mateix no tenim… És l’única via possible però el problema és que ens relega a la resistència i no ens permet realitzar accions proactives.

ENT: Us ha sorprès la resposta de suport que des de la societat civil catalana s’ha tingut des que es va conèixer la sentència?

EC: Realment hi ha hagut un gran suport tant institucional, com del carrrer –amb mobilitzacions autònomes- i també des del punt de vista econòmic. Heu de pensar que a base d’aportacions de 5,10 € hem recaptat molts calers, també de la gent de València. També vull destacar la implicació de gent del món de l’art com en Mariscal o l’Andreu Alfaro… penseu que a l’exposició “Art en acció” que vam organitzar hi varen participar 104 pintors.

3. A ningú se li escapa el paper fonamental que Acció ha jugat a favor de la llengua i la cultura catalanes al País Valencià d’ençà de la seva constitució el 1971… quina és la situació actual del català a València i quin creus que ha de ser el rol que la vostra associació desenvolupi de cara al futur?

EC: Penso que anem a millor. L’època Camps ha sigut molt dolenta però penso que l’arribada de Carlos Fabra a la Generalitat Valenciana pot generar un clima més pactista i de menys confrontació. A València hi ha una estructura molt feixistoide que, ni molt menys és tot el PP, però està molt arrelada. Si Fabra és capaç d’implantar un esperit de normalitat aleshores la situació pot millorar substancialment. El País Valencià ha recuperat tremp i avui es pot considerar que hi existeix una Cultura Catalana activa.

Amb la llengua és cert que existeix una manca de normalitat però, a tall particular, penso que s’està recuperant l’idioma. És evident que TV3 hi ha jugat un paper molt important i ara, arran de l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular jo sóc molt optimista que la problemàtica actual es pugui redreçar.

Pel que fa a nosaltres, en primer lloc, penso que no podem anar sempre a la contra. Fer-ho desgasta molt i a llarg termini és insostenible. En un futur no gaire llunyà hauríem de dedicar-nos en cos i ànima a estructurar realment la cultura catalana i a enfortir el paper de la centralitat nacional.

ENT: Una altra de les notícies que recentment més han preocupat a l’opinió pública catalana és la de la sentència del TSJC amb respecte a la immersió lingüística. Quina és la vostra opinió amb respecte de la mateixa i creus que hi ha certs paral·lelismes entre la situació que s’està donant a Catalunya i la que s’ha esdevingut al País Valencià durant els darrers anys?

EC: Simplement, penso que no s’ha d’acomplir la sentència. Per a mi, es tracta d’una reacció davant l’avanç nacional de Catalunya. Metafòricament, ens trobem davant d’una guerra i això el que fa és ajudar a conscienciar la gent.

ENT: En aquest context, penses que la via de la independència podria ser un camí vàlid per assolir els objectius nacionals d’allò que definim amb el nom de Països Catalans?

EC: La independència és el camí, però el camí és enormement complicat. Serà molt difícil, però no és impossible. Penso que seria la solució definitiva però Espanya farà tot el possible per a impedir-ho. Però, vaja, un país no és una autopista on un hi circula tranquil·lament sinó que es tracta d’un camí ple d’obstacles que hem d’anar superant.

Suposem que inspirada per la màgia de la nit londinenca, la Laura ens ha fet arrivar aquesta foto tan xula del nostre passaport “de viatge” per la capital britànica :) Moltes gràcies!

Avui és un dia trist per tots aquells que estimem la llibertat d’expressió, més enllà de la llengua que serveixi per a vehicular-la. Entenem que l’Executiu de Francesc Camps està duent a terme una ofensiva perfectament orquestrada amb l’objectiu d’eliminar l’existència del català al País Valencià. Per això, com a mostra de suport hem decidit deshabilitar la senyal del nostre web. Simplement, pretenem aportar el nostre petit granet d’arena a una resposta que voldríem que fós massiva. Una abraçada als amics de l’ACPV.

L’Adrià ha fet arribar el passaport fins a Havelock. L’illa més gran de les Illes d’Andaman a l’Índia. Gràcies!

En Joan Carles, un amic de Montcada de l’Horta que actualment viu a França, ens ha fet arrivar aquesta fotografia des de la ciutat de Reims… suposem que el següent pas serà convèncer els francesos que el nostre cava és molt millor que el seu xampany :)

Moltes gràcies!!

El primer passaport dels PP.CC. que viatja a l’estranger… gràcies Aleix!!

Fins i tot els oïents del ”Tot és possible” de RAC1 volen obtenir el seu passaport… això es fa gran!! ;)

Ahir va tocar reunió de treball d’Identitat.cat i en Jordi ens va presentar alguns dels personatges que més l’han influït en el seu catalanisme

El projecte Identitat.cat és el  fruit de 3 anys de treball de 5 joves amb una gran inquietud per l’esdevenir del nostre país.

Ens remuntem al Nadal del 2007, un any marcat per la baixa intensitat política i amb un comú denominador  en la societat civil: la frustració. Un projecte d’estatut descafeïnat, les crisis de Rodalies i el TGV, però també l’aeroport i la gran apagada de l’estiu havien atiat una creixent desafecció respecte els poders polítics. La massiva participació en la manifestació de l’1 de desembre i el cúmul de males notícies pregonava el risc de caure en el derrotisme i el victimisme més estèril. És en aquest caldo de cultiu quan ens va sorgir la idea de crear Identitat.cat.

Havíem passat la última setmana del 2007 a casa d’uns amics bascos  a Galdakao, una població de les rodalies de Bilbo. El viatge havia estat memorable sota el mestratge dels nostres amics euskalduns i, al mateix temps, indefectiblement marcat per un alt component polític. Partit de les seleccions Euskalherria-Catalunya a banda, les converses de caire identitari varen ser les protagonistes de la majoria de vetllades. I en totes un mateix neguit: la dificultat de poder-nos desenvolupar amb normalitat com a ciutadans de ple dret al nostre propi país sense haver de renunciar a la nostra identitat.

De retorn a Barcelona, gairebé sense adonar-nos, tot rememorant les anècdotes del viatge i just en el punt on l’AP-2 deixa enrere l’inacabable desert dels Monegros per endinsar-se a la comarca del Segrià, va sorgir del no res una idea senzilla i segurament no gaire original però que, en aquells moments a tots ens va entusiasmar per igual: farem un passaport! Aquell seria el nostre servei al país. Era l’1 de gener de 2008, i el més curiós és que, encara avui, conservem intactes la il·lusió i l’energia que farà prop de 3 anys ens varen moure per tirar endavant una iniciativa que servís per aportar el nostre granet d’arena en la construcció nacional dels Països Catalans.

Roger, “Lo Trobador de l’Eixample”

Repassant que tots els passaports estiguin bé ahir vespre a Ca l’Esquerrà … això més que de catalans és una feina de xinos!! :)